Convocatòria de l’Assemblea General 2013

Publicat el per
2

Benvolgut/da associat/da,

D’acord amb l’article 11 dels Estatuts de l’Associació Amics dels Josepets, per la present sou convocat/da a l’Assemblea General de socis en reunió ordinària el proper dia 25 de gener de 2013 a les 19:30 h. a la Cripta del Temple de la Reparació (Espai Mossèn Sol) de Tortosa per tractar els següents punts de l’ordre del dia:

1. Estat de comptes i memòria de l’exercici 2012.
2. Activitats previstes per a l’any 2013.
3. Pressupost exercici social 2013.
4. Precs i preguntes.

Addicionalment, us informem que, després de l’Assemblea, a les 20:30 h., tindrà lloc el concert del quartet Sheherazade Ensemble, format per Cecília Aymí, soprano; Jordi Bonilla, oboè; Karen Martínez, violoncel; Rossend Aymí, orgue.

Així mateix, us convidem als actes del dia 26 de gener de 2013 al Temple de la Reparació, en commemoració de la festivitat de Mossèn Sol:

  • A les 12:00 h. es celebrarà l’eucaristia al Temple de la Reparació.
  • Al finalitzar l’eucaristia s’oferirà un vi d’honor a la Cripta de la Reparació.

 

Rebeu una cordial salutació.

 

Mariano Lalana
President

 

Tortosa, 10 de gener de 2013

 

Nova Trobada dels Amics dels Josepets

Publicat el per
1

Des de l’Associació Amics dels Josepets us volem anunciar que estem preparant una nova trobada, la quarta des del 25 de gener de 2009. En aquesta ocasió, i rememorant la tradició esportiva del Col·legi Sant Josep, serà una jornada lúdico-esportiva amb una cursa-caminada per a tots els públics i altres activitats que anirem concretant.

Per altra banda, voldríem fer una crida a totes les persones interessades en ajudar a la Junta en l’organització de l’acte, us poseu en contacte amb nosaltres.

Aquesta activitat està prevista per al primer diumenge de febrer de 2013. En breu, publicarem més informació així com el cartell, el programa complet i la forma d’inscripció.

Per últim, aprofitem per felicitar-vos les festes de Nadal i desitjar-vos molt bona entrada d’any!

Visita guiada al Col·legi amb gent del 1980

Publicat el per
Respon

Avui fa una setmana vam tenir el gust d’acompanyar un grup d’antics alumnes, majoritàriament nascuts el 1980, en una nova visita per l’interior Col·legi. Des de l’Associació, durant el mes d’abril vam netejar i acondicionar l’aula de la terrassa, amb els seus pupitres; també vam netejar el camí d’accés i les escales que donen a “La Muntanyeta”. A continuació podeu veure algunes fotos:

Recordeu que, si esteu interessats en organitzar una visita guiada, teniu tota la informació aquí.

Javier Altés (1914-2012)

Publicat el per
4

Javier Altés Escribà va néixer a Móra d’Ebre el 12 d’octubre de 1914.

Va ingressar al Seminari de Barcelona on va estudiar humanitats de 1926 a 1931 i dos cursos de filosofia de 1931 a 1933. Enviat pel bisbe de Barcelona, va continuar els seus estudis en el Col·legi Espanyol del Roma on va cursar com a alumne de la Universitat Gregoriana, un any de filosofia i 5 de teologia, aconseguint el doctorat (1939). El títol de la seva tesi va ser “Raimundo Sibiuda i el seu sistema apologètic”.

Va ser ordenat sacerdot en el Col·legi Espanyol de Roma per l’arquebisbe Luigi Traglia l’11 de juny de 1938, amb incardinació en la diòcesi de Barcelona. Abans d’ingressar en la Germandat va ser mobilitzat com a capellà militar d’un regiment italià; es va ocupar de la parròquia La nostra Senyora dels Desemparats de Terrassa (Barcelona). En acabar la guerra l’any 1939 el bisbe de Barcelona el va nomenar professor i superior del Seminari. Va fer la primera consagració a la Germandat el 12 d’agost de 1941 a Valladolid davant Buenaventura Pujol.

La primera destinació que va tenir com a operari va ser prefecte del Seminari Conciliar de Barcelona, el curs 1940-1941, i administrador el curs 1941-1942; a continuació va ser enviat a Tortosa, com a rector de l’Aspirantat menor, de 1942 a 1945. En 1945 va tornar al Seminari de Barcelona, primer com prefecte (1945-1946), després com a vicerector (1946-1950), seguidament com a rector i professor del Seminari menor a Tiana (1950-1957), i finalment com a rector del Seminari major (1957-1961). El curs 1961-1962 va ser director i professor del Convictori sacerdotal Pius XII de València i el curs 1962-1963, director del Col·legi Pius XII de la mateixa ciutat. De 1963 a 1967 va ser rector i professor del Seminari Pontifici de Tarragona i de 1967 a 1969 va ser Director del Col·legi de Sant Josep de Tortosa. Durant un trienni va ser Director regional d’Espanya (1966-1969). Va ser rector de la residència de Modolell de 1969 a 1972, alhora que administrador regional. De 1972 a 1974 va ser rector de La nostra Senyora del Rosari de Badalona. De 1974 a 1976, director del Col·legi de Sant Josep de Tortosa, i de 1976 a 1987, administrador. Des de 1977 fins a 1990 va ser rector del Temple de Reparació de Tortosa, on va seguir col·laborant fins a 1999. En 1999 va ser destinat a la residència de Tortosa; en 2002 va passar a la d’Alquerías, i des de 2003 residia en la Llar “Mossèn Sol” de Majadahonda.

Va morir el dia 20 d’abril de 2012 a les 11:00 h. a la Llar “Mossèn Sol” de Majadahonda a causa d’una insuficiència cardio-respiratòria.

La capella ardent s’ha instal·lat a la Llar “Mossèn Sol” i el dia 21 d’abril serà la missa de funeral a les 9:30 h. la Capella de la Llar. Posteriorment es traslladaran les seves restes a Tortosa, on tindrà lloc un funeral de cos present en el Temple de Reparació a les 16:30 h. i seguidament rebrà sepultura en el Panteó de la Germandat del Cementiri municipal de Tortosa.

Del Bon Humor Tortosí

Publicat el per
Respon

Benvolguts Amics dels Josepets,

Us faig saber que Joan Moreira, que va ser professor de música al Col·legi Sant Josep i va fundar i dirigir l’Schola Cantorum (el cor del Col·legi), va deixar un llibre inèdit que la seua família hem conservat durant seixanta anys. Fins al dia d’avui no s’ havia pogut publicar. Potser heu pogut llegir-ne algun fragment a la revista L’Estel aquests últims mesos. Finalment, hem aconseguit publicar-lo i pensem que, com a Amics dels Josepets que som tots, havíem de compartir aquest moment amb tots vosaltres.

L’acte de presentació tindrà lloc a l’Auditori Felip Pedrell el divendres 20 d’abril a les 20.30h i serà presidit per l’alcalde de Tortosa Ferran Bel, amb la participació de Lluís Lamote de Grignon, director del Menjador Social Mossèn Sol; l’escriptor Manel Ollé; i de Xavier Aixendri, besnét de Joan Moreira. A més, hi actuaran l’Orfeó Tortosí, la Colla Jove de Dolçainers de Tortosa i dos balladores de Saragatona: Carme Balagué i Montse Fabra.

Quan vam plantejar-nos l’acte de presentació, de seguida vam pensar que havíem de seguir l’exemple que Joan Moreira va donar en vida. Moltes de les seues obres de teatre es van representar en actes solidaris per ajudar els més necessitats. Així doncs, estava molt clar que calia destinar una part significatica del preu de cada llibre a alguna acció solidària, especialment ara que la crisi ha sumit molta gent en la pobresa. I, tenint en compte la relació que Moreira va tenir amb el Sant Josep, no podíem destinar aquests diners a cap altra institució que el Menjador Social Mossèn Sol. Concretament, durant l’acte de presentació el llibre es vendrà al preu especial de 20€, dels quals en destinarem 5 € a benefici del Menjador. Lamentablement, aquesta part solidària del preu només serà possible durant l’acte de presentació, ja que, després, el legítim marge de benefici de les llibreries ens deixa sense gaires opcions.

Si heu llegit alguna vegada Del folklore tortosí, l’obra més coneguda de Moreira, no caldrà que us digue que el llibre és una veritable joia. Si no l’heu llegit, us diré que el llibre que presentem, anomenat Del bon humor tortosí. O la exaltació dels humils, us portarà a donar una volta inoblidable per la Tortosa de finals del XIX i principis del XX. Hi trobareu mil i una històries divertidíssimes que us faran riure i emocionar al veure les facècies dels vostres iaios i rebesiaios, totes elles reals. No només us parlarà de l’origen de molts malnoms de l’època, sinó que a més trobareu informacions impagables sobre la Tortosa d’aquell temps. El lector veurà  com eren les antigues serreries de fusta, com es feien les graneres o quin ambient hi havia a les tavernes de la ciutat. Podrà sentir com parlaven les peixateres, contemplar quines trapelleries feien els escolans o com se barallaven les dones que anaven a buscar aigua a la font del Rastre. Fins i tot podrà descobrir a què es deuen les misterioses regates que encara hi ha a les pedres de l’església del Roser.

Podeu visualitzar la fitxa tècnica de l’obra i el targetó de l’acte. Teniu més informació a www.joanmoreira.tk

 

Xavier Aixendri i Murall
Antic alumne i antic professor del Col·legi Sant Josep
Soci d’Amics dels Josepets
Besnét de Joan Moreira

 

Les ruïnes de la infància

Publicat el per
Respon

Hi ha racons que em porten sempre vells records del que he viscut. N’hi ha que no semblen el que eren, uns no hi són i uns s’han perdut.

Alguns exalumnes de la nominal generació de 1963 revisitàvem, el passat dissabte 11 de febrer, les deshabitades dependències del sempre recordat Col·legi Sant Josep, de Tortosa. La Junta de la incipient associació Amics dels Josepets ens brindava, generosament, l’oportunitat de transitar en calma pels espais on van transcórrer aquells primerencs i primaris anys d’escolarització.

Al tornar a recórrer la topografia escolar t’adones que els records d’infantesa són inesborrables. Agafar una barana, pujar uns esglaons, aturar-se en una font, activen d’immediat esdeveniments adormits que reviscolen amb sorprenent precisió. Cada racó té una història per contar. Sense esforç sorgeixen epopeies relacionades amb antics companys, mestres, capellans i resta de professorat. També s’evoquen trapelleries lligades a aquells espais arquitectònics que van acollir una etapa que cadascú recorda amb alegria, gratitud, repulsió, rancúnia freudiana o amb una barreja de tot plegat. Les anècdotes són inacabables. Cada generació té les seves i solen constituir la salsa amb la qual amanir les reunions d’antics josepets.

Apostaria per l’escola com un dels edificis que cada persona ha interioritzat millor i del qual conserva intacta la planimetria física i emocional. D’aula en aula, encara puc veure’m assegut al comandament d’un d’aquells pupitres monovolum -fins a 51 per classe, apuntava don Mariano– arrenglerats en perfecta graella de sortida, disposant-me a superar els diferents nivells educatius del circuit escolar. Part de la nostra vida es troba en aquelles vetustes aules i en aquells patis que baixen de la muntanyeta fins al poli. Penso amb els amagatalls imprevisibles de la muntanya prohibida i amb el maleït foso, destí implacable de gairebé totes les pilotes en joc. Recordo l’evolució del pedregós erm de la primitiva jaula al refinat lliscat de ciment dels poliesportius. Fet i fet, un formidable abancalament d’espais de joc que, en arribar cada dissabte, t’esperaven amb impaciència per gaudir de maratonianes matinals d’esport. I amb el bon temps, la cirereta del pastís era la piscina.

Òbviament, la percepció que ara tenim d’adults ens fa veure totes les coses amb les proporcions canviades però el cert és que en tots aquests anys no s’han produït modificacions substancials. Gairebé tots els testimonis que configuren aquell paratge continuen en el seu lloc original. Això sí, tots ells han anat acumulant la venerable pàtina dels anys, la insolent brutícia del temps i alguna patologia estructural. Supervivent entranyable de la desfeta és l’impertèrrit tiburón –incansable brollador- que, com a sentinella de la gruta, ha vist malifetes de tots els colors. Però la impressió més colpidora és l’estranya buidor que suposa trepitjar de nou uns espais associats aleshores al brogit de les activitats escolars i ara moribunds, sense alè vital. Quina desolació quan constates la decadència d’uns espais mitificats i comproves que el teu passat simple esdevé pretèrit imperfecte degut a la condició present.

Acabada la visita a les ruïnes de la infància –metafòriques i literals alhora-, una sensació de pèrdua, d’orfandat, s’imposava al gèlid ambient d’aquell matí. Talment com una illa sense Robinson o com el pedestal sense estàtua del monument a Mn Sol del qual es compliran cent anys de la seva inauguració el proper 28 d’abril. Els aniversaris se succeeixen i, amb ells, s’accelera el deteriorament físic dels espais  i dels edificis de l’antic col·legi i, també, cada cop es fa més imperdonable que no s’hagi trobat una solució urbanística i social per a aquestes instal·lacions. L’extingida i vituperada EGB incorporava assignatures com l’anomenada Educación Cívico Social, un eufemisme amb nom i cognoms que mirava d’inculcar-nos urbanitat. Aconseguir rehabitar l’acròpolis josefina seria una esplèndida mostra de civisme i de fer ciutat, doncs crec que és un deure cívicosocial no abandonar aquest lloc amarat d’història col·lectiva. Un indret, per cert, catalogat segons la llei catalana del Patrimoni Cultural com a BCIL (bé cultural d’interès local) però que, atenent a la diversa procedència geogràfica de l’alumnat i a l’emotivitat que suscita, caldria declarar-lo BCIA (bé cultural d’interès afectiu). Precisament d’això tracta el Patrimoni: de mobilitzar el més ampli consens per determinar què és allò que estem disposats a conservar i a defensar. Allò què, per la raó que sigui, ens afecta especialment i, en conseqüència, ens doldria tant perdre-ho. Corren temps de desafeccions però, com diu la cançó que inicia aquest escrit, tinc molt clar que mai perdré l’afecte per coses i gent que em van fer el que sóc.

 

Antoni López Daufí
Antic alumne del col·legi i soci d’Amics dels Josepets

Visita guiada al Col·legi amb antics alumnes del 63

Publicat el per
1

Avui hem fet una visita guiada al col·legi, amb gent de la generació del 1963. Aquesta és la crònica dels protagonistes de la visita:

El passat dissabte un grup d’homes ben prop de la cinquantena varem realitzar una visita al nostre antic Col·legi Sant Josep gràcies a la amabilitat de l’Associació Amics dels Josepets que manté la seva memòria i amb l’acompanyament del nostre mestre de 1º i desprès de 5º d’EGB, l’inoblidable Don Mariano. Desprès de tants d’anys i tantes voltes que ens ha donat la vida fou un viatge al passat, a retrobar el lloc que va ajudar-nos a formar-nos com a persones i a ser el que ara som. En alguns moments la visita fou corprenedora: l’estat de degradació de l’edifici és patent. També ho fou per les memòries que entre tots anàvem rescatant d’entre aquelles aules, els patis i els pupitres polsosos. Memòries de bons (i mals) moments viscuts allà dintre, memòries de la nostra ja llunyana infantesa i, per això mateix de llunyana, amb una visió de simpatia per aquells nostres primers anys que diluïa el que en el seu dia vam creure mals moments i ara només són records tendres.

 

Vam passar junts vuit anys fonamentals de la nostra vida. Desprès, la mateixa vida, a alguns els separà i es perdé el contacte, amb uns altres es mantingué l’amistat o, si més no, la relació. La visita fou una bona ocasió per al retrobament, per actualitzar memòries del passat i també per compartir les vivències del temps present, tal com llavors fèiem sense adonar-nos al sortir del col·legi.  Aquesta vegada vam tancar la visita i el retrobament no al centre, sinó fent un got de vermut al mercat. L’edifici del Josepets ja no admet activitats humanes, però l’empremta que el col·legi deixà en nosaltres ens proporcionà de nou una bona estona de conversa, de xerrar, de riure i de compartir. Magnífic colofó de la visita al nostre antic col·legi.

 

 

 

 

Recordeu que, si esteu interessats en organitzar una visita guiada, teniu tota la informació aquí.