Trobada de Josepets de 1977

Dissabte 25 de març de 2017, la generació de Josepets del 77 vam tenir la nostra particular retrobada. Vam començar el matí amb una visita guiada al Col·le, gràcies a l’Associació Amics dels Josepets, que ens van acompanyar. El Col·le es troba en un estat de conservació molt deficient, però més enllà de la tristesa que això suscita, visitar-lo ens va retornar la memòria i la mirada a aquells anys gloriosos del Col·le, i ens va permetre gaudir de moltíssims records! La trobada va continuar amb un dinar, i una tarde-nit de retrobaments, anècdotes, rises, fotos, etc. Natros vam xalar molt, i esperem repetir-ho aviat!

 

IMG_20170325_115114 IMG_20170325_165156

IMG_20170325_121445

El miracle de Sant Josep

Com tantes altres persones de Tortosa (i de la seva comarca i més enllà) vaig tenir la sort d’anar al col·legi Sant Josep. “Sort” perquè, com a nens, aquesta escola oferia un univers il·limitat de possibilitats de joc (patis, pistes en diversos nivells, zones verdes entre turons i muralles medievals i fins i tot una enorme piscina amb trampolí) i que, juntament amb el carisma dels seus mestres, va fer que la immensa majoria d’antics alumnes en conservem un gran record. 

Tothom sap que el col·legi va tancar fa més de 15 anys. D’aleshores ençà, com sol passar en els edificis que de repent queden buits, ha sofert un deteriorament exponencial, agreujat pel fet de ser un espai tan gran condemnat a l’ostracisme del sense-ús i pel vandalisme del que, per a major tragèdia, ha sigut objecte. Així, una de les coses que més mal, ràbia i impotència genera, es veure els extensos espais buits i desaprofitats, en una cursa inexorable cap a la degradació irreversible.

Dissabte passat els amics operaris, que viuen a la residència del Sant Josep i continuen enaltint el record de Mossèn Sol amb la seva discreta labor diària, em van convidar a visitar els treballs de recuperació de les antigues aules de pàrvuls on, segons m’havien explicat, s’hi ubicaria l’Associació de Pessebristes de Tortosa i de les Terres de l’Ebre. 

Tothom recordarà la porta d’accés de color platejat, custodiada pel majestuós pedestal modernista d’Agustí Querol i acabat per Victor Cerveto en homenatge a Manuel Domingo i Sol “Mossèn Sol” (actualment traslladat de nou a la seva ubicació original). Un espai enjardinat que precedia el llarg i ampli passadís d’entrada a cel obert fins arribar a les aules de pàrvuls per finalment trobar-se amb la imatge de Sant Josep dins d’una semicova de roca.

De nou, vaig retrobar-me amb aquell passadís, però a diferència d’anteriors visites, les herbes havien desaparegut, els forats al terra s’havien reparat i, a mà esquerra, les antigues classes buides i brutes tornaven estar plenes d’activitat. No eren pàrvuls que com antuvi aprenien les beceroles amb la senyoreta Anna o la senyoreta Merce, sinó gent de l’associació de pessebristes amunt i avall treballant amb un entusiasme contagiós, tot construint estanteries per als seus diorames i col·locant fluorescents recuperats del mateix col·legi

Un tercer espai recuperat (el primer havia estat el menjador social “Mossèn Sol”, fa cinc anys, situat a la porteria del col·legi; i el segon, fa uns mesos, el magatzem d’aliments de Càritas, a l’espai on abans s’hi ubicava el gimnàs), un tercer èxit que serveix als “josepets” de revulsiu contra el pessimisme. Iniciatives com la dels pessebristes i com les de Càritas contribueixen a recuperar la memòria i la dignitat del col·legi Sant Josep, a la vegada que repercuteixen positivament a la nostra ciutat i a la nostra gent. Però el col·legi és molt gran, amb múltiples espais i dependències. Qui sap si el nostre Sant Josep de pedra ha començat el miracle de recuperar el nostre col·legi i tornar a posar aquell espai al lloc que es mereix.

 

 

Manel Casadó
Associació Amics dels Josepets

 

 

 

Mantenir viu el Sant Josep

Avui han publicat al Diari de Tarragona un reportatge dedicat a la nostra associació.

 

Us transcrivim  a continuació l’entrevista completa:

1.- Quan, com i per què neix l’associació Amics dels Josepets?

Juny de l’any 2000. La ciutat de Tortosa rep la notícia del tancament del col·legi Sant Josep.  El tancament d’un centre educatiu sempre suposa una decepció col·lectiva; en aquest cas, a més, es tractava d’una institució centenària vinculada a la història de la seva ciutat i de la seva gent.

L’any 2009 amb motiu de la cloenda del centenari de la mort de Mossèn Sol, un grup d’antics alumnes, professors i persones vinculades d’una manera o d’una altra al col·legi Sant Josep, van decidir organitzar una trobada de “Josepets”. El 25 de gener de 2009, gairebé nou anys després que el col·legi Sant Josep tanqués les portes per sempre, més de 600 persones de totes les edats van poder passejar de nou pels patis, retrobar velles amistats i compartir un dinar de germanor.

Aquella trobada va ser la gènesi de l’associació Amics dels Josepets. El dia 22 de gener de 2010 es van signar, davant del Notari D. Pedro Carpena, els estatus de l’associació. Per unanimitat es va decidir nomenar president al Sr. Mariano Lalana. El dia 16 d’agost de 2010 l’associació d’Amics dels Josepets va quedar inscrita en el registre d’associacions de la Generalitat amb el número 43.047. Finalment, el 28 gener de 2011 es presentava l’associació en públic, coincidint amb la inauguració de l’espai Mossèn Sol, la cripta restaurada del temple de la Reparació.

Els Amics dels Josepets és una associació que pretén ser punt de trobada de l’extensa comunitat dels Josepets, és a dir, de les persones que custodien amb estima el seu pas pel col·legi Sant Josep de Tortosa i en volen conservar la memòria.

 

2.- Quin balanç feu d’aquests anys i què destacaríeu?

En aquests primers quatre anys hem dotat l’associació d’una estructura bàsica que en garanteix el funcionament, amb una Junta Directiva que cobreix les funcions bàsiques (reunions, tresoreria, domiciliació de rebuts, etc.) i un ús intensiu de les noves tecnologies per maximitzar els contactes amb l’extensa família dels Josepets: una pàgina web, amicsdelsjosepets.com; un perfil de Facebook, facebook.com/amicsdelsjosepets; fins i tot un espai de publicació de vídeos d’activitats i trobades, vimeo.com/amicsdelsjosepets.

Pel que fa a les seves activitats, hem aconseguit treballar en línia amb l’objectiu fundacional: organització d’activitats culturals i solidàries, promoció de trobades dels antics alumnes, divulgació i memòria del col·legi Sant Josep i de Mossèn Sol, etc. Així mateix, hem consolidat l’organització d’una activitat anual a les acaballes de gener, coincidint amb la festivitat de Mossèn Sol, amb el format de Ruta Mossèn Sol, que enguany ha tingut la seva segona edició, i ja comptem amb idees i propostes per a l’any que ve. (més informació è punt 6)

Quant als aspectes negatius, no hem pogut combatre la degradació del col·legi. Una competència que, per altra banda, no ens pertoca a nosaltres, però com a antics alumnes ens en sentim damnificats i ens dol profundament veure l’estat actual d’aquell espai, sense cap ús útil per a la societat i com empitjora setmana a setmana.

 

3.- Quanta gent en formeu part en l’actualitat?

Actualment, l’associació compta amb 81 socis, una llista de correu de 600 adreces i més de 700 amics al Facebook. Però darrera d’aquestes xifres, la comunitat dels Amics dels Josepets és molt més extensa perquè hi podem trobar les generacions d’antics alumnes que es perllonguen en el temps fins moltes dècades enrere; la família de professors que van treballar al col·legi; representants de l’AMPA; i moltíssimes altres persones que es consideren amigues i amics del col·legi Sant Josep.

 

4.- Quins són els objectius de l’entitat?

L’objectiu fundacional de l’associació, recollit a l’article segon dels seus Estatuts, és enaltir el record de Mossèn Sol. Per aconseguir-ho, l’associació realitza les activitats següents: (a) Promoure la solidaritat i recolzament a les persones més desfavorides, en especial pel que fa referència a l’accés a la seva formació, basada en l’humanisme cristià. (b) Fomentar la promoció socio-cultural mitjantçant l’organització activitats i serveis de tipus social, educatiu, cultural, pastoral, recreatiu i esportiu; i la a promoció de fòrums d’opinió per a la formació de persones. (c) Promoure la relació, comunicació i informació, entre els seus associats, Amics dels Josepets, convocant trobades periòdiques. (d) Mantenir la memòria de Mossèn Sol en els espais relacionats amb ell, a la ciutat de Tortosa i, en concret, a l’antic Col·legi Sant Josep.

 

5.- Quines comissions teniu i quina funció fan?

A més de les tasques recurrents per al funcionament de l’associació, com la presidència, secretaria o tresoreria, no tenim unes comissions fixes, sinó que en cada projecte que treballem organitzem els grups i repartim les tasques que cal fer.

 

6.- Quines activitats organitzeu durant l’any? Nombrar-les i explicar-les

 

6.1. Activitats culturals

Cada any, a les acaballes de gener, l’associació organitza una activitat en commemoració de la festivitat de Mossèn Sol (29 de gener). Precisament, aquest diumenge 1 de febrer, vam organitzar la “Ruta Mossèn Sol” una visita guiada per diferents espais del conjunt històric, de la mà d’Oriol Segarra, llicenciat en història i documentalista de la Festa del Renaixement. L’itinerari d’enguany ha començat amb una passejada des de la plaça Sant Jaume, on s’ubicava l’antiga església de Sant Jaume —primer destí urbà de Mossèn Sol a Tortosa—, i ha continuat pel call jueu, l’aiguaneix de l’esperança i el fortí del Bonet; des d’allí hem baixat per “la Muntanyeta” fins arribar als patis del col·legi i hem gaudit d’un esmorzar amb salsitxes, baldanes, coquetes, etc.

L’any passat vam fer la primera edició de la ruta Mossèn Sol, amb un recorregut des del fortí d’Orleans, visitant el convent de Santa Clara i de la Puríssima, espais molt vinculats a la figura de Mossèn Sol. Altres anys s’han organitzat actes cultural com presentacions o concerts de cambra a l’Espai Mossèn Sol.

 

6.2. Feines de neteja

Des de l’associació també s’ha intentat contribuir al manteniment de l’espai on s’ubica el col·legi Sant Josep. S’han realitzat tasques de neteja d’herbes pels patis i zones enjardinades del Col·legi, així com de l’antiga piscina, que estava en molt mal estat i plena de joncs i fang. S’han fet millores en les teulades i desaigües. Fins i tot es va recuperar l’antiga aula de 7è amb pupitres, taula del professor, làmines, etc.

Tanmateix, cal dir que tots aquests esforços queden en res donada la gran extensió de l’immoble, que queda a l’empara de les inclemències meteorològiques i dels vàndals, i van mermant irremeiablement la dignitat d’un immoble que algun dia va ser el nostre col·legi.

Però lògicament, un edifici com aquell té unes necessitats que no estan a l’abast dels nostres recursos.

 

6.3. Visites guiades

Durant el 2012 i 2013, l’associació va posar a disposició dels antics alumnes la possibilitat de realitzar un recorregut de dues hores aproximadament pels principals indrets del Col·legi, incloent patis i aules, acompanyats de voluntaris de l’associació. La raó de ser d’aquestes visites, a part del fet de poder accedir als espais on s’havia estudiat i s’havia passat moltes hores de petit, era impulsar les trobades entre les diferents generacions de Josepets.


6.4. Col·laboració amb la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans

Des dels seus inicis, l’associació col·labora amb la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans, l’orde fundada per Mossèn Sol i titular del col·legi. L’associació compta amb el total recolzament per les accions realitzades i pel manteniment de la memòria del col·legi i de Mossèn Sol.

L’associació ha participat en els actes per celebrar els 50 anys d’ordenació com a sacerdot operari de mossèn Josep Coves, i ha impulsat actes en record d’operaris desapareguts, els noms dels quals estaven estretament vinculats al col·legi Sant Josep, com Javier Altés, Timoteo Hernández o Tomás Amable.

 

6.5. Trobades i celebracions.

Com s’ha comentat, l’associació és fruit de l’èxit que va tenir la primera gran trobada dels Josepets, al gener de 2009. Des d’aleshores s’han organitzat altres trobades i dinars, que han pretès aglutinar en clau lúdica la trobada dels antics alumnes. Al setembre de 2011 es va organitzar una paella i al març de 2014 una calçotada.

6.6. Solidaritat

En línia amb el missatge de Mossèn Sol, hem intentat dur a la pràctica accions per ajudar a les persones més desfavorides. Recentment, el Dia de Reis es va organitzar un repartiment de regals entre nens del barri del Rastre: els reis mags d’Orient van visitar l’Espai Mossèn Sol i van fer feliços un grapat de nens del barri. També s’ha treballant amb la Germandat d’Operaris per repensar l’ús d’antics espais del col·legi amb una finalitat social, com el menjador social Mossèn Sol (situat a l’antiga porteria del col·legi) o un magatzem d’aliments per Càritas (situat a l’antic gimnàs).

 

7.- Si hi ha càrrecs (president…) indiqueu el nom de qui els ocupa

Els òrgans de l’associació són l’assemblea general, la qual es reuneix en sessió ordinària una vegada a l’any. I la Junta Directiva, actualment formada per 14 persones. El president és Mariano Lalana i Asín, que va ser antic professor del col·legi Sant Josep, i una persona estretament vinculada al món associatiu i de l’esport.

 

8.- Quants socis teniu? Què s’ha de fer per fer-se soci?

Actualment som 81 socis. La quota de soci és de 15 euros a l’any. La manera més senzilla i pràctica per fer-se soci és fer-ho a través de la pàgina web (http://www.amicsdelsjosepets.com), on hi ha un formulari a través del qual es pot emplenar la sol·licitud. En cas de no disposar d’internet, es pot contactar amb qualsevol membre de la Junta i se li facilitaria ràpidament una butlleta en paper. A les trobades i activitats que organitzem també portem butlletes impreses per qui es vulgui fer soci.

 

9.- Reptes de present i futur de l’entitat?

  • Consolidar i institucionalitzar les activitats anuals. Volem que activitats com la Ruta Mossèn Sol (que enguany ha sigut la segona edició) o el repartiment de regals a nens amb famílies de pocs recursos esdevingui un esdeveniment anual.
  • Ampliar la base social. Volem que els Josepets més joves agafin el relleu i participin activament de l’associació, ja sigui formant part de la Junta, o integrant-se en grups de treball específics.
  • Ampliar el ventall d’activitats i fomentar la relació dels antics alumnes. En concret, dissenyar una activitat esportiva popular, una reminiscència del passat esportiu del col·legi que va cultivar nombrosos premis en campionats comarcals i provincials.
  • Trobar un ús digne per al Col·legi. Mantenir i millorar, en la mesura del possible, els espais del col·legi, a la vegada que s’estableix un diàleg entre agents socials de la ciutat per ressuscitar-ne l’espai i que sigui aprofitable.

 

Tortosa, 9 de febrer de 2015

Dels pocs als molts

El Déu cristià no manifesta el seu nom sinó la seva actuació.

Quan el Déu dels pobres intervé, ho fa de part dels pocs per als molts. Aquesta és la petita història que el dia 6 de gener del començament d’aquest any, van contar i varen fer realitat un grapat de pocs, per als molts.

Si en aquests últims anys fos capaç de posar un nom, sempre en actitud de donar les gràcies amb una gran abraçada, i a més sense fer soroll, tot el que va col·locat en aquesta història i en moltes altres d’anteriors, i en moltes que han de venir, li col·locaria un nom: l’associació dels Amics dels Josepets. Aquesta associació, (diria jo: la junta de l’associació) són part del festeig d’aquests tres reis mags vinguts precisament del poc al molt, del barri del Rastre, gairebé al centre de la Ciutat.

El dia dels reis l’Espai Mossèn Sol, es va vestir de gala, i va fer esclatar les cares dels vailets, els seus ulls, els seus somriures, la seva sorpresa, la seva temor a ser tocats pels reis o la seva forma d’obrir els regals, i van arribar del molt al poc, vam compartir amb ells, la veritat d’un món més just, més equitatiu, més solidari.

Van esclatar notes amb ple acord de molts pocs sorolls, molts ulls, boques amb somriures com l’Ebre de riba a riba. Simfonia total amb molts pocs instruments.

No hi van haver grans ni petits aplaudiments, hi va haver senzillesa en les cares d’aquests menuts, del menys al més de ser part d’un món que volgués ser un miqueta més feliç.

Ha sigut novament el Déu revelat en Jesús que posa del revés tot el que l’home religiós espera de Déu.

Jesús de Nazaret com a home podria unir a les religions perquè la seva oferta és una oferta de plena humanització («pescar homes») més enllà que es cregui o no en la seva divinitat.

 

Andreu Salvatella

 

Tortosa, gener de 2015

 

 

En memòria de Don Timoteo

Us deixem un article escrit per antics alumnes del Col·legi Sant Josep en memòria de Don Timoteo:

EN MEMÒRIA DE DON TIMOTEO, DE PART DELS SEUS COMPANYS, AMICS I ALUMNES

Si avui encara tinguéssim Col·legi Sant Josep, la Cruïlla publicaria un notícia molt trista: ens ha deixat Don Timoteo.

Timoteo Hernández va ser l’últim director del col·legi Sant Josep de Tortosa. Fou un sacerdot operari, una bona persona dedicada a la vocació pastoral i docent; un mestre exemplar, estimat i recordat pels seus alumnes; company de claustre i col·lega, afable i volgut per tot el professorat i per la resta de personal del col·legi.

Malgrat que va venir de lluny (ell era d’Hervàs, un poblet d’Extremadura), es va dedicar a la seva comunitat, i va estimar el nostre col·legi i la nostra ciutat. Don Timoteo ens va transmetre tota la seva vitalitat, bon humor, senzillesa, energia, generositat, en definitiva, tot el que era ell i que volia que fóssim nosaltres.

Tots recordem amb un somriure quan entrava a l’aula tot decidit, desplegava els llibres mentre s’arremangava les mànigues del jersei i començava la classe de literatura. Tots el recordem participant en activitats esportives del col·legi amb xandall i calçat esportiu. Tots recordem les excursions als Ports, on ens divertíem amb la naturalesa i les muntanyes.

Els Josepets vam tenir la sort de compartir el seu esperit de viure: es va dedicar amb cor i ànima als seus alumnes, i una part del que som i dels valors que tenim li devem a persones com ell.

Després de 14 anys sense col·legi Sant Josep, la tristesa per aquella pèrdua s’accentua amb la mort de Don Timoteo. En les trobades que hem anat fent, moltíssima gent ha preguntat per ell però malauradament la ferida que el tancament del col·legi li va produir no cicatritzaria mai.

Són dies tristos de febrer, el fred s’entrellaça amb el sentiment de pèrdua i, pocs dies després del seu traspàs, ens despertem de nou amb la mort d’un altre Josepet: Tomàs Amable Díez, també sacerdot operari, tutor, mestre i director del Sant Josep en els anys setanta.

Persones com Timoteo i Tomás Amable enorgulleixen a Mossèn Sol i a la ciutat de Tortosa.

Us recordarem per sempre. SEMPRE SANT JOSEP.

 

Antics alumnes del col·legi Sant Josep
Associació Amics dels Josepets

Les ruïnes de la infància

Hi ha racons que em porten sempre vells records del que he viscut. N’hi ha que no semblen el que eren, uns no hi són i uns s’han perdut.

Alguns exalumnes de la nominal generació de 1963 revisitàvem, el passat dissabte 11 de febrer, les deshabitades dependències del sempre recordat Col·legi Sant Josep, de Tortosa. La Junta de la incipient associació Amics dels Josepets ens brindava, generosament, l’oportunitat de transitar en calma pels espais on van transcórrer aquells primerencs i primaris anys d’escolarització.

Al tornar a recórrer la topografia escolar t’adones que els records d’infantesa són inesborrables. Agafar una barana, pujar uns esglaons, aturar-se en una font, activen d’immediat esdeveniments adormits que reviscolen amb sorprenent precisió. Cada racó té una història per contar. Sense esforç sorgeixen epopeies relacionades amb antics companys, mestres, capellans i resta de professorat. També s’evoquen trapelleries lligades a aquells espais arquitectònics que van acollir una etapa que cadascú recorda amb alegria, gratitud, repulsió, rancúnia freudiana o amb una barreja de tot plegat. Les anècdotes són inacabables. Cada generació té les seves i solen constituir la salsa amb la qual amanir les reunions d’antics josepets.

Apostaria per l’escola com un dels edificis que cada persona ha interioritzat millor i del qual conserva intacta la planimetria física i emocional. D’aula en aula, encara puc veure’m assegut al comandament d’un d’aquells pupitres monovolum -fins a 51 per classe, apuntava don Mariano– arrenglerats en perfecta graella de sortida, disposant-me a superar els diferents nivells educatius del circuit escolar. Part de la nostra vida es troba en aquelles vetustes aules i en aquells patis que baixen de la muntanyeta fins al poli. Penso amb els amagatalls imprevisibles de la muntanya prohibida i amb el maleït foso, destí implacable de gairebé totes les pilotes en joc. Recordo l’evolució del pedregós erm de la primitiva jaula al refinat lliscat de ciment dels poliesportius. Fet i fet, un formidable abancalament d’espais de joc que, en arribar cada dissabte, t’esperaven amb impaciència per gaudir de maratonianes matinals d’esport. I amb el bon temps, la cirereta del pastís era la piscina.

Òbviament, la percepció que ara tenim d’adults ens fa veure totes les coses amb les proporcions canviades però el cert és que en tots aquests anys no s’han produït modificacions substancials. Gairebé tots els testimonis que configuren aquell paratge continuen en el seu lloc original. Això sí, tots ells han anat acumulant la venerable pàtina dels anys, la insolent brutícia del temps i alguna patologia estructural. Supervivent entranyable de la desfeta és l’impertèrrit tiburón –incansable brollador- que, com a sentinella de la gruta, ha vist malifetes de tots els colors. Però la impressió més colpidora és l’estranya buidor que suposa trepitjar de nou uns espais associats aleshores al brogit de les activitats escolars i ara moribunds, sense alè vital. Quina desolació quan constates la decadència d’uns espais mitificats i comproves que el teu passat simple esdevé pretèrit imperfecte degut a la condició present.

Acabada la visita a les ruïnes de la infància –metafòriques i literals alhora-, una sensació de pèrdua, d’orfandat, s’imposava al gèlid ambient d’aquell matí. Talment com una illa sense Robinson o com el pedestal sense estàtua del monument a Mn Sol del qual es compliran cent anys de la seva inauguració el proper 28 d’abril. Els aniversaris se succeeixen i, amb ells, s’accelera el deteriorament físic dels espais  i dels edificis de l’antic col·legi i, també, cada cop es fa més imperdonable que no s’hagi trobat una solució urbanística i social per a aquestes instal·lacions. L’extingida i vituperada EGB incorporava assignatures com l’anomenada Educación Cívico Social, un eufemisme amb nom i cognoms que mirava d’inculcar-nos urbanitat. Aconseguir rehabitar l’acròpolis josefina seria una esplèndida mostra de civisme i de fer ciutat, doncs crec que és un deure cívicosocial no abandonar aquest lloc amarat d’història col·lectiva. Un indret, per cert, catalogat segons la llei catalana del Patrimoni Cultural com a BCIL (bé cultural d’interès local) però que, atenent a la diversa procedència geogràfica de l’alumnat i a l’emotivitat que suscita, caldria declarar-lo BCIA (bé cultural d’interès afectiu). Precisament d’això tracta el Patrimoni: de mobilitzar el més ampli consens per determinar què és allò que estem disposats a conservar i a defensar. Allò què, per la raó que sigui, ens afecta especialment i, en conseqüència, ens doldria tant perdre-ho. Corren temps de desafeccions però, com diu la cançó que inicia aquest escrit, tinc molt clar que mai perdré l’afecte per coses i gent que em van fer el que sóc.

 

Antoni López Daufí
Antic alumne del col·legi i soci d’Amics dels Josepets

Quan serà la propera trobada d’Amics dels Josepets?

D’aquí mes i mig ja farà un any de la multitudinària trobada general i intergeneracional d’amics del Col·legi Sant Josep. Últimament antics companys i companyes m’han preguntat si sabia alguna cosa d’una segona trobada per a 2010.

A mi personalment, no me’n consta cap. Però animo a qui tingue notícies més oficials que deixi un comentari.