Homenatge a D. Jesús Carrasco Niño

Qui ho hagués dit que aquest nadó de Villarejo estudiaria filosofia tan a l’Est, tan allunyat de la seva estimada comarca del Valle del Tietar i el Partit d’Arenas de San Pedro. Mossèn Sol clavà els ulls en ell des d’un principi (valent-se segurament de la Mare de Déu de Gràcia i Sant Bertomeu, patrons de la seva localitat) i, com per art d’encantament, Tortosa s’enorgullí d’acollir-lo per primer cop quan estudià Filosofia al seu si. La Serra de Gredos quedava distant, si, però els gentils oliverars, tarongerars, figueres, ceps…i inclús el monument a la Cabra Salvatge s’encarregaren d’alleugerir-li força la sempre indomable enyorança

 

Alguna cosa deuria tindre la ciutat per a que el jove, ja complerts els seus 19 anys, hi inicies el període de provació. Ai, Mossèn Sol, Mossèn Sol!

La Santíssima Trinitat sabia de la seva volença per la urbs de l’Ebre y no el volgué privar d’arrelar-se en ella durant onze anys, contats des de 1965. Per si no n’hi havia prou, un dels companys  amb qui compartí les seves vivències tortosines, sacerdot d’allò més bo i bo entre els bons, fou el seu paisà José Antonio Sampedro Sánchez.

 

Aquí fou, a més de prefecte i professor, secretari d’estudis. Que millor professor de llengua i literatura podia tindre mitja generació de tortosins, la meva, que un castellà pla! És clar que tenia el seu malnom, com tots, però me’l guardo per a mi  per haver estat ja cridat a la presència del Pare. Si que diré que pertanyia a la quadrilla de “Timothy Club”, “Pere el Negre”, “Funesto”, “La Xupina”, “Fel-i-pet”, “Michael”, “Xixarreta”… (quasi tots ells operaris diocesans).

De la mateixa manera que es pot afirmar que un mestre que es preí no és res sense un sobrenom, es pot assegurar que res és un sacerdot si no deixa rastre del seu apostolat. La petjada que deixa Don Jesús Carrasco Niño a Tortosa no és lleugera, per contra, és molt profunda. No eren poques les famílies que fruïen de compartir amb ell la seva taula i l’invitaven. El seu record ha perdurat. Amb tot, hi ha tres coses per les que mereix ser especialment recordat i que m’han motivat a escriure aquesta col·laboració per tal de que no caiguin en l’oblit i restin perennes  en la memòria col·lectiva:

– La primera Bíblia en català que hi hagué a Tortosa, encara no finalitzada la dictadura, li devem a ell, a la seva iniciativa. Valguem-nos d’aquest fet com exponent del bon fer dels Operaris Diocesans  d’aquella època, que, lluny de transmetre’ns una ensenyança religiosa repressiva, ens introduí en les mels d’una fe cristiana posada al dia.

– El Sant Josep que presideix i adorna la façana d’entrada de l’antic col·legi, obra del sempre admirat i entranyable Àngel Acosta, és el fruit de l’esbós que Don Jesús concebé i li encarregà. La plasmació d’aquesta escultura moderna presidiria immediatament després l’escut col·legial i passaria a ser un dels seus elements identificatius.

– Apostolat en la llunyania. Volgué el destí, que, transcorreguts molts anys, visités de vacances la capital murciana. Increïble fou l’identificar en un dels altars de l’església de Santa Caterina al meu volgut Beat Mossèn Sol. Llavors, en advertí un sacerdot segut resant el rosari, no me fou possible contenir la meva curiositat i em dirigí a ell per esbrinar la raó del culte a Don Manuel en el temple. Oh, sorpresa! Es tractava de Don Jesús i, encara més  estupefacció, portava sotana. Xerràrem una bona estona i rememoràrem temps passats. M’explicà que aquella escultura l’havia encarregat ell. També intercanviàrem els nostres respectius correus electrònics. Des d’aquell dia mai deixà d’enviar-me les sagrades lectures de cada cap de setmana. De seguida m’assabentaria que no era l’únic a Tortosa que les rebia.

Al deixar de rebre-les, posant-me en lo pitjor i contactant amb els Operaris, m’informaren de que havia tingut un accident i estava a Majadahonda. No vaig intentar comunicar-me de nou amb ell per què el bon home que havia atès la meva trucada me donà a entendre, delicadament, que Don Jesús ja no estava per aquestes coses.

Beneit sigui Déu en els seus Àngels i en els seus Sants.

Beneit sigui en el beat Manuel Domingo i Sol y els beats Màrtirs Operaris Diocesans.

Beneit sigui en aquells que són bons i sants sacerdots, como ho fou Don Jesús.

 

 

Vicent Josep Ruiz Prades

 

Tortosa, 29 de gener de 2021, diada del beat Manuel Domingo i Sol