En memòria de Don Timoteo

Us deixem un article escrit per antics alumnes del Col·legi Sant Josep en memòria de Don Timoteo:

EN MEMÒRIA DE DON TIMOTEO, DE PART DELS SEUS COMPANYS, AMICS I ALUMNES

Si avui encara tinguéssim Col·legi Sant Josep, la Cruïlla publicaria un notícia molt trista: ens ha deixat Don Timoteo.

Timoteo Hernández va ser l’últim director del col·legi Sant Josep de Tortosa. Fou un sacerdot operari, una bona persona dedicada a la vocació pastoral i docent; un mestre exemplar, estimat i recordat pels seus alumnes; company de claustre i col·lega, afable i volgut per tot el professorat i per la resta de personal del col·legi.

Malgrat que va venir de lluny (ell era d’Hervàs, un poblet d’Extremadura), es va dedicar a la seva comunitat, i va estimar el nostre col·legi i la nostra ciutat. Don Timoteo ens va transmetre tota la seva vitalitat, bon humor, senzillesa, energia, generositat, en definitiva, tot el que era ell i que volia que fóssim nosaltres.

Tots recordem amb un somriure quan entrava a l’aula tot decidit, desplegava els llibres mentre s’arremangava les mànigues del jersei i començava la classe de literatura. Tots el recordem participant en activitats esportives del col·legi amb xandall i calçat esportiu. Tots recordem les excursions als Ports, on ens divertíem amb la naturalesa i les muntanyes.

Els Josepets vam tenir la sort de compartir el seu esperit de viure: es va dedicar amb cor i ànima als seus alumnes, i una part del que som i dels valors que tenim li devem a persones com ell.

Després de 14 anys sense col·legi Sant Josep, la tristesa per aquella pèrdua s’accentua amb la mort de Don Timoteo. En les trobades que hem anat fent, moltíssima gent ha preguntat per ell però malauradament la ferida que el tancament del col·legi li va produir no cicatritzaria mai.

Són dies tristos de febrer, el fred s’entrellaça amb el sentiment de pèrdua i, pocs dies després del seu traspàs, ens despertem de nou amb la mort d’un altre Josepet: Tomàs Amable Díez, també sacerdot operari, tutor, mestre i director del Sant Josep en els anys setanta.

Persones com Timoteo i Tomás Amable enorgulleixen a Mossèn Sol i a la ciutat de Tortosa.

Us recordarem per sempre. SEMPRE SANT JOSEP.

 

Antics alumnes del col·legi Sant Josep
Associació Amics dels Josepets

Les ruïnes de la infància

Hi ha racons que em porten sempre vells records del que he viscut. N’hi ha que no semblen el que eren, uns no hi són i uns s’han perdut.

Alguns exalumnes de la nominal generació de 1963 revisitàvem, el passat dissabte 11 de febrer, les deshabitades dependències del sempre recordat Col·legi Sant Josep, de Tortosa. La Junta de la incipient associació Amics dels Josepets ens brindava, generosament, l’oportunitat de transitar en calma pels espais on van transcórrer aquells primerencs i primaris anys d’escolarització.

Al tornar a recórrer la topografia escolar t’adones que els records d’infantesa són inesborrables. Agafar una barana, pujar uns esglaons, aturar-se en una font, activen d’immediat esdeveniments adormits que reviscolen amb sorprenent precisió. Cada racó té una història per contar. Sense esforç sorgeixen epopeies relacionades amb antics companys, mestres, capellans i resta de professorat. També s’evoquen trapelleries lligades a aquells espais arquitectònics que van acollir una etapa que cadascú recorda amb alegria, gratitud, repulsió, rancúnia freudiana o amb una barreja de tot plegat. Les anècdotes són inacabables. Cada generació té les seves i solen constituir la salsa amb la qual amanir les reunions d’antics josepets.

Apostaria per l’escola com un dels edificis que cada persona ha interioritzat millor i del qual conserva intacta la planimetria física i emocional. D’aula en aula, encara puc veure’m assegut al comandament d’un d’aquells pupitres monovolum -fins a 51 per classe, apuntava don Mariano– arrenglerats en perfecta graella de sortida, disposant-me a superar els diferents nivells educatius del circuit escolar. Part de la nostra vida es troba en aquelles vetustes aules i en aquells patis que baixen de la muntanyeta fins al poli. Penso amb els amagatalls imprevisibles de la muntanya prohibida i amb el maleït foso, destí implacable de gairebé totes les pilotes en joc. Recordo l’evolució del pedregós erm de la primitiva jaula al refinat lliscat de ciment dels poliesportius. Fet i fet, un formidable abancalament d’espais de joc que, en arribar cada dissabte, t’esperaven amb impaciència per gaudir de maratonianes matinals d’esport. I amb el bon temps, la cirereta del pastís era la piscina.

Òbviament, la percepció que ara tenim d’adults ens fa veure totes les coses amb les proporcions canviades però el cert és que en tots aquests anys no s’han produït modificacions substancials. Gairebé tots els testimonis que configuren aquell paratge continuen en el seu lloc original. Això sí, tots ells han anat acumulant la venerable pàtina dels anys, la insolent brutícia del temps i alguna patologia estructural. Supervivent entranyable de la desfeta és l’impertèrrit tiburón –incansable brollador- que, com a sentinella de la gruta, ha vist malifetes de tots els colors. Però la impressió més colpidora és l’estranya buidor que suposa trepitjar de nou uns espais associats aleshores al brogit de les activitats escolars i ara moribunds, sense alè vital. Quina desolació quan constates la decadència d’uns espais mitificats i comproves que el teu passat simple esdevé pretèrit imperfecte degut a la condició present.

Acabada la visita a les ruïnes de la infància –metafòriques i literals alhora-, una sensació de pèrdua, d’orfandat, s’imposava al gèlid ambient d’aquell matí. Talment com una illa sense Robinson o com el pedestal sense estàtua del monument a Mn Sol del qual es compliran cent anys de la seva inauguració el proper 28 d’abril. Els aniversaris se succeeixen i, amb ells, s’accelera el deteriorament físic dels espais  i dels edificis de l’antic col·legi i, també, cada cop es fa més imperdonable que no s’hagi trobat una solució urbanística i social per a aquestes instal·lacions. L’extingida i vituperada EGB incorporava assignatures com l’anomenada Educación Cívico Social, un eufemisme amb nom i cognoms que mirava d’inculcar-nos urbanitat. Aconseguir rehabitar l’acròpolis josefina seria una esplèndida mostra de civisme i de fer ciutat, doncs crec que és un deure cívicosocial no abandonar aquest lloc amarat d’història col·lectiva. Un indret, per cert, catalogat segons la llei catalana del Patrimoni Cultural com a BCIL (bé cultural d’interès local) però que, atenent a la diversa procedència geogràfica de l’alumnat i a l’emotivitat que suscita, caldria declarar-lo BCIA (bé cultural d’interès afectiu). Precisament d’això tracta el Patrimoni: de mobilitzar el més ampli consens per determinar què és allò que estem disposats a conservar i a defensar. Allò què, per la raó que sigui, ens afecta especialment i, en conseqüència, ens doldria tant perdre-ho. Corren temps de desafeccions però, com diu la cançó que inicia aquest escrit, tinc molt clar que mai perdré l’afecte per coses i gent que em van fer el que sóc.

 

Antoni López Daufí
Antic alumne del col·legi i soci d’Amics dels Josepets

Quan serà la propera trobada d’Amics dels Josepets?

D’aquí mes i mig ja farà un any de la multitudinària trobada general i intergeneracional d’amics del Col·legi Sant Josep. Últimament antics companys i companyes m’han preguntat si sabia alguna cosa d’una segona trobada per a 2010.

A mi personalment, no me’n consta cap. Però animo a qui tingue notícies més oficials que deixi un comentari.

Una pregunta para todos:

Hola a todos!

Tengo unas fotos pendientes de publicar todavía, espero durante el verano ir poniédolas, no he podido hasta ahora por problemas informáticos, pero creo que poco a poco se irán resolviendo.
A los que entreis por aqui os quería preguntar una cosita:
Sabe alguien si se puede conseguir de alguna manera la grabación de la diada dels Josepets de Enero, que salió en la TTV?
Mi padre que no pudo asistir tiene mucha ilusión en poderla ver, ya que al no asistir y sabiendo que está todo grabado, la verdad es que le haría mucha ilusión. Si alguien sabe cómo conseguirla , por favor, estaría muy agradecida. No sé si entra mucha gente por aqui, pero bueno, yo lo pongo por si acaso.
Saludos a todos!!! y que paséis un buen veranito!!

Informació

Bé, vec que últimament aquest blog s’ha quedat una mica parat. Espero que pugueu anar col·laborant amb el que pogueu, tant hi fa el contingut, desde fotografies, videos, rumors o notícies.

Si algú s’assabenta d’alguna reunió que es faci sobre la recollida de firmes, siusplau, sigui qui sigui el que llegeixi aquestes línies, que m’envii un correu electrònic a jordicostea@gmail.com que ja m’ocuparé de penjar-ho aquí. De totes maneres, si algú vol col·laborar, que li demani a Enric. Ell us posarà totes les facilitats per poder ajudar. Gràcies i saluts!

A ver si se anima un poquito todo esto!!

Hola a tod@s!
Entro todos los dias en este blog, pensaba que íbais a poner más fotos del dia de la fiesta, o fotos de la época del Sant Josep (cada uno de la suya), pero veo que esto empezó rápido y animado, pero pronto ha decaído.
A ver si nos animamos y ponemos más fotos. Yo no tengo, no hice, solamente hice alguna en la misa de la Reparación, pero nada más.
Un saludo a todos, y a ver si nos animamos!!