Dels pocs als molts

El Déu cristià no manifesta el seu nom sinó la seva actuació.

Quan el Déu dels pobres intervé, ho fa de part dels pocs per als molts. Aquesta és la petita història que el dia 6 de gener del començament d’aquest any, van contar i varen fer realitat un grapat de pocs, per als molts.

Si en aquests últims anys fos capaç de posar un nom, sempre en actitud de donar les gràcies amb una gran abraçada, i a més sense fer soroll, tot el que va col·locat en aquesta història i en moltes altres d’anteriors, i en moltes que han de venir, li col·locaria un nom: l’associació dels Amics dels Josepets. Aquesta associació, (diria jo: la junta de l’associació) són part del festeig d’aquests tres reis mags vinguts precisament del poc al molt, del barri del Rastre, gairebé al centre de la Ciutat.

El dia dels reis l’Espai Mossèn Sol, es va vestir de gala, i va fer esclatar les cares dels vailets, els seus ulls, els seus somriures, la seva sorpresa, la seva temor a ser tocats pels reis o la seva forma d’obrir els regals, i van arribar del molt al poc, vam compartir amb ells, la veritat d’un món més just, més equitatiu, més solidari.

Van esclatar notes amb ple acord de molts pocs sorolls, molts ulls, boques amb somriures com l’Ebre de riba a riba. Simfonia total amb molts pocs instruments.

No hi van haver grans ni petits aplaudiments, hi va haver senzillesa en les cares d’aquests menuts, del menys al més de ser part d’un món que volgués ser un miqueta més feliç.

Ha sigut novament el Déu revelat en Jesús que posa del revés tot el que l’home religiós espera de Déu.

Jesús de Nazaret com a home podria unir a les religions perquè la seva oferta és una oferta de plena humanització («pescar homes») més enllà que es cregui o no en la seva divinitat.

 

Andreu Salvatella

 

Tortosa, gener de 2015

 

 

Un pensament a “Dels pocs als molts

  1. Un aplaudiment a l’Associació dels Josepets però si no hi hagués algú com tu, Andreu, això tampoc seria possible. Gràcies per tot. Aquest escrit ha sigut molt tendre i senzill però a la vegada toca en lo més profund del cor.

Respon a Montse Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *